Pàgines

dijous, 25 d’abril del 2013

Va de pastissos, un any i mig més tard...

La reincorporació a la feina, el trasllat a una nova casa, i tot plegat, no m'ha donat temps lliure per a poder dedicar a les manualitats ni al bloc. Ho tinc abandonat. La meva pobra màquina de cosir, tant nova i maca, plora cada dia perquè només la faig servir per escurçar una cortina, per cosir un baix d'un pantaló o per apartar-la al treure la pols. He de trobar algun forat durant la setmana, això no pot ser.

El darrer any i mig les meves amigues han sigut molt fèrtils i hi ha hagut una producció de pastissos de bolquers a tutiplén. Només conservo en foto els dos últims, és el què té canviar-se de mòbil i fer-te mandra a rebuscar pel disc dur... Com que eren nen i nena, la versió és idèntica però en colors diferents. Estil clàssic, però m'ha agradat el resultat.

Els ingredients:



Mitja horeta al forn, i aquí estan llestos per ser entregats!!


 
El Martí i la Judit van poder "menjar-se" els pastissos molt ràpid (a aquesta edat són uns golafres de bolquers) però els va quedar una manteta-peluix, uns mitjonets, un pitet amb el seu nom i un xumet fluorescent a les nits (a alguna li va donar un ensurt a mitjanit perquè no ho sabien!).
 
Per veure més en detall un d'ells, sense la celofana:
 

Un "truco" perquè els bombonets no caiguin, us l'ensenyo a continuació:

 
Una mica de silicona calenta i unes agulles que després vaig clavar a la tela de tul, i "voilà", el bombó no es mou.
 
Espero ser una mica més activa d'ara en endavant! 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada